The issues of “the relationships life–image, cinema–culture, literary writing– cinematographic writing” in the work of Jaume Fuster

Bibliogr. s. 234-235

The development of Catalan crime fiction was interrupted several times due to some unfavourable socio-political conditions of the Franco dictatorship regime. However, the end of the dictatorship allowed complete immersion into popular literary genres and one of the most notable authors of this period is Jaume Fuster. Thanks to his literary project, he introduced certain narrative elements derived from the dominant systems to normalise the Catalan language and culture and, at the same time, he referred to the genre tradition in other artistic manifestations such as cinema. This article presents an analysis of Tarda, sessió contínua, 3.45 (1976) where one can find three types of relationships indicated by the same author. As a consequence, it turns out that the intertextual aspect of the novel facilitated the process of consolidating crime fiction in Catalonia.

El desenvolupament de la tradició catalana de la narrativa negra i policíaca va ser interromput diverses vegades per les condicions sociopolítiques desfavorables del règim franquista. No obstant això, el final de la dictadura va permetre una incur-sió completa als gèneres populars i un dels escriptors més destacables d’aquest període és Jaume Fuster. Gràcies al seu projecte literari, va ser capaç d’introduir certs elements narratius derivats dels sistemes dominants per a la normalització de la llengua i cultura catalanes, referint-se al mateix temps a la tradició del gè-nere en altres manifestacions artístiques com el cinema. Aquest article presenta una anàlisi de Tarda, sessió contínua, 3.45 (1976) en què s’estudia tres tipus de relacions indicades pel mateix autor. En conseqüència, resulta que l’aspecte in-tertextual de la novel·la va facilitar el procés de la consolidació del gènere negre i policíac als Països Catalans.